Plantes aquatiques:

Es estanhs non son abitats especiaument adequadi entà que i visquen plantes aquatiques. Tot e atau, trobam plantes en 70% des estanhs.

Era mager part de plantes aquatiques des estanhs non son algues, senon que son plantes terrèstres qu'en un moment dera sua evolucion s'adaptèren a víeuer ena aigua. Coma algues veritables i a es chares, que son soqnue dues des 34 espècies de plantes aquatiques catalogades enes estanhs des Pirinèus. Era rèsta son 14 espècies de plantes superiores, 16 espècies de mosses e 2 d'isoèts (plantes emparentades damb es hauguères).

Es principaus grops son:

ALGUES

nòm vulgar: asprelles
nom scientific: Nitella sp., Chara sp.

Formen manhòcs filamentosi, generaument ena part mès prohonda des estanhs.

ligams

Nitella - Dept. Ecology, State of Washington

Chara - Dept. Ecology, State of Washington

Chara - Wiquipedia

ISOÈTIDS

nòm vulgar: isoèts
nom scientific: Isoetes sp.

Formen prats submergits. Son espècies protegides. Son emparentades damb es hauguères. An un metabolisme especiau semblant as des cactus que les hè fòrça eficientes ena captacion de CO2, causa que les permet viuer en aigües plan diluïdes, coma es des estanhs de montanha. D'ací eth sòn exit: son es plantes aquatiques mès abondantes enes Pirenèus catalans.

z
ligams:

Flora Catalana

Wiquipedia

ESPARGANIS

nòm vulgar: espargani
nòm scientífic: Sparganum angustifolium

An huelhes plan longues e primes que flôten en superfícia. Per açò son facilament visibles des des vòres. Son plantes superiores anuaus. Son era espècia mès estienuda enes Pirenèus.

ligams:

Flora Catalana

Wiquipedia

ELODEIDS

Son plantes damb tija que viuen completament submergides, o sonque era flor ges per dessús dera superfícia. Viuen en aigües mès alcalines qu'es isòets e es esparganis. Laguens d’aguest grop i trobam es famílies des potamogetonàcies, haloragàcies, callitricàcies, e ranunculàcies.


POTAMOGETON

nòm vulgar: cabelhs d’aigua
nòm scientific: Potamogeton sp.

Formen inflorescéncies en forma de cabelhs, d'a on les ven eth sòn nòm comun. Generaument de mesura grana e huelhes amples, mès i a tanben bères espècies petites e de huelha estreta.

ligams:

Flora Catalana

Wiquipedia

HALORAGÀCIES

nòm vulgar: volantins
nòm scientific: Myriophyllum sp.

An fòrça ramificacions, causa que les da era aparença de plumalhs.

ligams:

Flora Catalana

Wiquipedia

CALLITRICÀCIES

nòm vulgar: Callítrique, estrelha d'aigua
nòm scientífic: Callithriche sp.

Acostumen a trobar-se en basses eutrofizades freqüentades peth bestiar.

ligams:

Flora Catalana

Wiquipedia

RANUNCULÀCIES

nòm vulgar: Ranoncle d'aigua, boton d’or d’aigua, llit de granota, ranuncle aquàtic, ranuncle d’aigua
nòm scientífic: Ranunculus sp.

Deth madeish grop qu'es ranoncles o botons d’òr terrèstres, an dues classes de huelhes: ues que son dejós dera aigua e es autes, apròp des flors, que flòten. Formen atau masses flotantes dessús des que i a es flors aerianes.

ligams:

Flora Catalana

Wiquipedia