POIO01

Era restanca e es plantes deth litorau

Era Bassa d'Oles ei d'origina naturau, mès se i hec ua restanca entà hèr-la mès grana e mès prigonda. Ei un ecosistèma semi-naturau destinat as usi deth léser. A ua extension de 1.7 ectarèes e 1.5 m de prigondor. Tot e èster represada, manten eth regim idrologic naturau. Ena bassa se i practique era pesca intensiva, e ei repoblada de trueites regularament. En aguest punt podem veir era presa que se hec. En bòrd que quede ena nòsta dreta quan guardam era bassa i a eth riuet per a on desaigüe, a on i a ua auta petita presa damb ua compòrta. Era bassa ei catalogada en Inventari de Zònes Umides dera Generalitat de Catalonha

Entà conéisher es principaus caracteristiques fisicoquimiques ambientaus dera bassa, clicatz ací

Er itinerari mos pòrte cap ara dreta, en tot seguir eth bòrd dera bassa. En aguest litorau podem trobar bères plantes idrofiles (que viuen arraitzades ena aigua) interessantes, com eth triulet d'aigua.

Eth triulet d'aigua ei ua planta protegida en Catalonha. Es sues huelhes an propietats medicinaus: an ua accion tonica e digestiva, regule eth foncionament deth hitge e era secrecion dera bilis, e tanben servís entà tractar era fèbre.

Tanben podem trobar eth bolo. Ei ua planta graminiforme que constituís un bon aliment entàs audèths aquatics. Ei cosmopolita e s'utilize en jardineria damb finalitats ornamentaus.

Ua auta planta idrofila que trobam en aguest litorau ei eth carex holat, que forme masses de huelhes qu’emergissen dera aigua damb aspècte d'ua èrba nauta. Pòt aucupar extensions importantes deth litorau. De hèt ei molt mès abondanta en bòrd opausat dera bassa (que visitaram mès tard), a on tanben forme ierletes vegetaus.

Tanben podem observar uns nhòcs damb aspècte de coton, de color verd e ròsa, que s'acumulen enes bòrds. Se tracte de colònies d'augues e d’auti organismes microscopics. Aguestes comunautats microbianes tapissen tot eth hons dera bassa. Quan creishen, aguestes colònies guanhen flotabilitat, es nhòcs se desprenen deth hons e deriven cap as bòrds a on queden agarradi.




POIO02

Eth tapís d'augues deth hons dera bassa

En aguest punt deth recorrut i a ua pèira a on mos i podem pujar entà guanhar perspectiva e veir melhor eth hons dera bassa. Se guardam cap eth centre podem veir que tot eth hons ei tapissat de color verd. Tanben podem distinguir un canau que trauèsse eth hons dera bassa ena part mès prigonda.

Eth tapissat deth hons ei format majoritàriament per augues. Era bassa son chares, ues augues damb ramificacions que se pòden veir era fòto de dejós. Entà saber mès des chares e d’autes plantes aquatiques podetz consultar aguesta guida.

Totun hènt eth torn ath prat de chares, e en fòrça lòcs recurbint-lo, i creishen augues microscopiques que formen colònies agregades per ua mucositat qu’excreten, nomentada mucilage. En mucilage, ath delà des augues, tanben i pòden créisher bactèries e d’auti organismes que formen un ecosistèma microscopic. Aguestes colònies se hèn fòrça granes e an un aspècte de coton. I a zònes de diuèrsi colors (verd, blanc, nere, ròsa) depenent deth microorganisme mès abondants. Soent se desprenen porcions deth tapís que flòten ara deriva.

Eth canau que vedem ath miei en realitat ei un corrent d'aigua heired a on non i creishen es microorganismes.

Entà veir coma ei era bassa per laguens podetz guardar aguest vidèo-clip.




POIO03

Es montanhes que vedem en orizon luenhan

Se guardam entà darrèr veiram, reflectic en hons dera bassa ena luenhania, quauques montanhes. S’era visibilitat ei bona podem tanben veir era cima deth Montardo, era montanha mès emblematica dera Val d'Aran. Entà reconéisher es tucs que vedem des d'ací, podetz accedir ara imatge interactiva damb eth boton de dejós.




poiO04-basseta

Ua petita bassa, un refugi entà plantes protegides

En aguesta petita bassa trobam plantes aquatiques diferentes des qu‘auem vist ena bassa grana nomentada cabelh d’aigua. A es huelhes flotantes que curbissen ua bona part dera superfícia dera basseta.

Se mos apropam ath bòrd podem veir qu’eth hons ei recurbèrt majoritàriament per chares. Mes se les exploram detengudament trobaram tanben ues petites plantetes (10-15 cm) damb huelhes aciculares que gessen deth hons, coma se pòt veir ena fòto de dejós. Son es isoèts, ua espècia de plantes que compde damb bères espècies protegides.

Es petites basses an ua importància mès grana dera que poderíem supausar pera sua mesura. En conjunt son abitats plan diuèrsi, e quauques espècies de plantes e bèsties i tròben refugi: es isoèts, coma ei eth cas ací, o quauqui anfibis que hugen dera predacion des peishi. Damb tot açò es petites basses contribuïssen a mantier era biodiversitat.

Entà conéisher d’autes plantes aquatiques que viuen enes estanhs des Pirenèus podetz consultar aguesta guida.




POIO05

Ua antica bassa ramplida de sediments

Des d'aguest punt podem veir dauant nòste un prat circular, entorat d'arbes. Se mos apropam vedem qu’era potja ei fòrça umida, tanben anegada d'aigua, e en quauqui lòcs i a aigüerós e aigua estancada. Es plantes que i creishen son diferentes des des prats secs der entorn. Son plantes idrofiles, que les agrade era aigua.

En realitat se tracte d'un antic estanhet que damb eth temps s'a ramplit complètament de sediments, e qu’ei colonizat progressivament pera vegetacion terrèstra. Aguest ei un procès de rampliment naturau. Es figures de dejós representen es diuèrsi estadis de rampliment d'un estanh. En aguest passeg auem auut era oportunitat de visitar tres lòcs que son un exemple d'aguesta seqüéncia: era Bassa d'Oles (estadis 1-2), era basseta (estadi 3) e aguest hanhàs (estadi 4).

Eth procès de rampliment d'un estanh se pòt accelerar per causes non naturaus. Quauqui usatges deth sòu (com ara era desforestacion, practiques agràries, òbres que botgen tèrra o càmbien era orografia deth terren) e eth cambi climatic (damb epòques de major sequèra seguides de ploges mès torrenciaus) aumenten era erosion e afavorissen eth transpòrt e acumulacion de sediments.




POIO06

Era cinta de carex

Era caracteristica mès notabla d'aguest bòrd dera bassa ei que i a un important recurbiment de carex holat. Ei ua planta que viu arraïtzada en litorau dera bassa, damb nombroses huelhes qu’an dat lòc a un erbassar espés per dessús dera superfícia dera aigua. Se distribuís formant ua cinta ath long deth marge, o tanben forme ièrles vegetaus en zònes un shinhau en·honsades. Tot aguest huelham da refugi as audèths aquatics que visiten era bassa.




WPO01

Parcatge dauant deth Centre d’Educacion Ambientau dera Bassa d’Oles. Apropar-se tath bòrd a on i era petita restanca que barre era bassa (30 m)



WPO02

Avaloracion mieja 4 (1 vòta)

Seguir eth bòrd de cap tara dreta, enquiara mitat dera bassa (180m) a on i a ua pèira ena qué se i pòt pujar e veir melhor era part mès honda dera bassa (torna a clicar era icòna entà accedir ath punt d'interès)



WPO03

Continuar peth marge enquia arribar a un gran pin queigut (115 m) (torna a clicar era icòna entà accedir ath punt d’interès)



WPO04

Avaloracion mieja 3 (1 vòta)

Cercar eth pas pera dreta der arbe queigut, e continuar peth bòrd enquia arribar en extrèm dera bassa (45 m).



WPO05

Avaloracion mieja 5 (1 vòta)

Remontar eth carreron que s'aluenhe dera bassa enquia trobar ua pista forestau (distància 75 m, desnivèu 15 m) (torna a clicar era icòna entà accedir ath punt d'nterès)



WPO06

Avaloracion mieja 2 (1 vòta)

Continuar pera pista cap ara esquèrra enquia arribar en un camin ample que se desvie dera pista pera esquèrra (distància 150 m, desnivèu 10 m)



WPO07

Préner era desviacion tara esquèrra enquia arribar ath cant d’ua petita basseta (75 m) (torna a clicar era icòna entà accedir ath punt d’interès)



wpO08-basseta

Avaloracion mieja 0 (1 vòta)

Continuar peth sendèr que transcor apròp deth bòrd, ena madeisha direccion que portàuem, enquiara mitat dera bassa (50 m)



WPO09

Gésser deth camin pera dreta e pujar camp a trauès trauessant en diagonau era pinent d'èrba, cap as arbes que se ven mès ensús, a on comence un nau sendèr (distància 70 m, desnivèu 10 m)



WPO10

Seguir eth sendèr que travuèsse eth bosquet enquia passar eth sarrat e arribar en un prat (distància 50 m, desnivèu 8 m)



WPO11

Trauessar eth prat enquia arribar ena pista que se ve ath dauant (60 m)



WPO12

Continuar pera pista cap ara esquèrra enquia arribar en un horcalh apròp d’ua bòrda (200 m)



WPO13

Avaloracion mieja 3 (1 vòta)

Continuar dret pera pista, deishant era desviacion que va tara bòrda ara dreta. Prumèr un trocet de pujada, e dempús baishada enquia retornar en parcatge dera Bassa d’Oles (distància 320 m, desnivèu -35 m)



wpO14

Recórrer eth bòrd esquèrre dera bassa peth sendèr que ges deth parcatge, enquia arribar en extrèm opausat dera bassa (260 m)