poiA01

El Plan dera Artiga de Lin

El Plan dera Artiga de Lin es troba a la capçalera de la vall del riu Joeu. Des del punt on ens trobem tenim una esplèndida vista dels cims que l'envolten. Abans de començar l'itinerari clica a sota per veure la fotografia interactiva i identificar els pics. La ruta comença anant cap el Barranc des Pois, a la nostra esquerra.




poiA02

Estanhon de Pois de baix

Des d'aquest punt del camí podem veure, a la nostra dreta, l'Estanho de Pois de baix. No hi ha un camí que porti a la vora. Per acostar-se cal travessar, una mica dificultosament, la morrena que tanca l'estany, amb grans blocs de pedra i vegetació alta.

Es tracta d'un petit estany, d'aigües força alcalines degut a la presència de roques calcàries com veurem més endavant en l'itinerari.

No té una sortida d'aigua superficial, i l'aigua es perd per filtració i per evaporació. Aquest últim procés fa que les aigües siguin relativament enriquides en sals dissoltes.

Per conèixer les característiques físico-químiques importants per l'ecologia de l'estany, cliqueu aquí.




poiA03

La conca de l'Estanhon de Pois

Ens trobem a sobre de l'acumulació de pedres que va arrossegar la glacera que existia aquí fins fa uns 15.000 anys, la morrena que tanca aquí la vall i va donar lloc a l'Estanhon de Pois. Per identificar els cims que envolten la conca de l'estany pots veure la foto interactiva número 1 (clica el botó de sota).

Ens trobem a una zona en que estan en contacte diferents tipus de roques. Per conèixer la litologia i les diferents roques que composen la conca de l'estany pots veure la foto interactiva número 2 (clica el botó de sota).

L'Estanho de Pois està sota la influència de les sals carbonatades que allibera el Malh de Pois, la gran mola calcària que tenim al davant. Això dóna a l'estany la seva principal característica: es tracta d'un estany alcalí.




poiA04

Estanhon de Pois

En aquest lloc ens trobem on la gran llengua blanca que és la tartera que baixa del Malh de Pois s'endinsa en l'estany. Aquestes roques, com tot el Malh, són calcàries. La dissolució de les roques atorga a l'estany la seva característica principal: unes aigües alcalines.

Per veure les principals característiques físico-químiques que són importants per l'ecologia de l'estany, clica aquí.

L'estany no té una sortida d'aigua superficial, sinó que s'escola per entre les roques de la morrena que va donar lloc a l'estany. Per aquest motiu és impossible que les truites que podem veure saltar a l'estany, i de vegades nedar a prop de la vora, hagin arribat de manera natural. Han estat introduïdes, i són per tant una espècie aliena, depredadors que poden afectar les poblacions d'altres habitants naturals, com els amfibis, i en general la xarxa alimentícia de l'estany.

Per saber més dels peixos, clica aquí.

Per saber més dels amfibis, clica aquí.

Per fer una passejada subaquàtica i veure com és per dintre l'estany, pots mirar aquest videoclip.




poiA05

El massís i la glacera de l'Aneto

Aquí comença la baixada de l'Escaleta, cap els estanyols del mateix nom. Aquest és un mirador des d'on podem veure part de la glacera i alguns dels pics principals del massís de l'Aneto tot i que, per mala fortuna, les carenes més properes ens amaguen el mateix pic de l'Aneto, el punt més alt del Pirineu.

Pots clicar el botó de sota per mirar una fotografia interactiva que identifica els pics que es veuen des d'aquí.




poiA06

Avaloracion mieja 0 (1 vòta)

Lac deth Còth deth Hòro

Aquest estany ocupa pràcticament tot el fons de l'estreta collada deth Hòro (Forat), fent honor al seu nom encaixonat entre les tarteres que baixen de les parets verticals i simètriques del Malh dera Artiga i la Penanera. Les dues són formacions de roques sorrenques (gresos i lutites), de color fosc al que fa al·lusió el topònim de Penanera (nera = negra), i que donen a l'aigua un caràcter lleugerament alcalí.

Per veure les principals característiques físico-químiques que són importants per l'ecologia de l'estany, clica aquí.

L'estany està just a sobre la línia divisòria de l'Aran i l'Aragó. Desaigua cap a l'Artiga de Lin per un barranc molt pendent, que podrem veure de baixada per completar la ruta. Serà fàcil percebre que aquest barranc és inaccessible per les truites. Com en el cas de l'Estanhon de Pois, les que hi trobem aquí han estat introduïdes, amb els possibles efectes de predació sobre els amfibis i altres organismes.

Per saber més dels peixos, clica aquí.

Per saber més dels amfibis, clica aquí.

Per explorar l'estany sota l'aigua i veure com és per dintre, pots mirar aquest videoclip.




wpA01

Avaloracion mieja 0 (1 vòta)

Des de l’aparcament continuem caminant per la pista que porta a la part alta dels Uelhs deth Joeu, fins arribar a la corba que travessa el barranc. (distància 470 m, desnivell -6 m)



wpA02

Abans de travessar el rierol, deixar la pista i girar a la dreta, tot seguint un corriol que passa pels prats. Seguir el riu per la dreta, fins arribar a un punt on el camí creua un brancal del riu principal just abans d’arribar al bosc. (distància 560 m, desnivell 17 m)



wpA03

A partir d’aquí el camí s’endinsa pels arbres i matollar seguint el riu per la dreta al començament, però desviant-se cap a la dreta al cap d’uns 300 m. Cal vigilar per no perdre’l. El pendent s’accentua, i arribem a un punt on cal fer una fàcil grimpada. (distància 590 m, desnivell 139 m)



wpA04

Continuar pujant amb pendent forta. Resseguir el camí que a partir d’aquí va desviant-se cap a l’esquerra i s’acosta de nou al riu, fins a una zona plana on a la nostra dreta podem veure l’Estanho de Pois petit. (distància 1.1 km, desnivell 398 m)



wpA05

Seguir pel corriol en direcció a la collada que veiem davant nostre. Quan remuntem el collet divisem l’Estanho de Pois. (distància 260 m, desnivell 41 m)



wpA06

Caminar tot seguint la vora dreta de l’estany. A partir d’aquí el camí està molt poc marcat. Per passar a l’altre cantó de l’estany passem per una zona de tartera molt inestable, que ens obligarà a pujar i allunyar-nos de la vora per evitar passos molt pendents amb risc de caiguda a l’aigua. Un cop arribem a l’altre costat de l’estany, continuem en pujada en la mateixa direcció que veníem, fins enfilar-nos a sobre de la gran tartera que tenim al davant, on ens desviarem cap a la dreta. (distància 1.3 km, desnivell 298 m)



wpA07

Seguir el petit barranc que surt cap a la dreta al final de la tartera, tot remuntant-lo fins arribar al Còth des Aranesi (distància 400 m, desnivell 91 m)



wpA08

Començar un descens suau en la mateixa direcció que hem arribat, fins arribar a un ressalt en que el pendent es fa més fort, la baixada de l’Escaleta. (distància 200 m, desnivell -31 m)



wpA09

Baixem pel camí poc marcat, en direcció a l’estany de l’Escaleta que veiem als nostres peus al fons de la vall, fins arribar al planell que queda al davant de l’estany. (distància 211 m, desnivell -81 m)



wpA10

Al planell davant de l’estany de l’Escaleta, trobem un corriol que està més ben marcat. Travessar els rierols que surten de l’estany i seguir-los per l’esquerra. No perdre alçada abans d’arribar a una zona engorjada, que cal superar pel ressalt que la tanca a l’esquerra. (distància 780 m, desnivell -26 m)



wpA11

Davallar en la meixa direcció que hem arribat, fent en algun pas una desgrimpada fàcil, fins al planell que tenim a sota i al davant. Travessar aquest gran planell, fins a trobar-se un camí ben marcat a la nostra dreta que puja cap el Còth deth Hòro. (distància 750 m, desnivell -129 m)



wpA12

Seguir el corriol a la nostra dreta, que a mitja pujada fa una volta cap a l’esquerra, fins al Còth deth Hòro. (distància 340 m, desnivell 57 m)



wpA13

Des del Còth deth Hòro, voltar l’estany per la vora esquerra fins arribar a on desaigua. Allà comença un descens molt directe i amb pendent molt forta. Alguns passos més difícils estan assegurats amb passamans de cable, però cal assegurar-se que estan en bon estat. Sovint les allaus de l’hivern arrenquen els ancoratges i cal revisar en quines condicions els trobem. En arribar a baix de la canal, travessar els prats fins arribar al punt de sortida al nostre davant. (distància 3.5 km, desnivell -768 m)