poiG201

Eth Pònt d'Arròs

Eth Pònt d'Arròs ei un antic pònt deth Camin Reiau sus era Garona, entre es pòbles d'Es Bòrdes e Aubèrt. Es prumères notícies dera sua existéncia, uns privilègis deth rei Jaume I, daten deth s. XIII. Er arc siguec possiblament rehèt en ua epòca indeterminada, mès se consèrven elements dera construccion originau ena basa. Era part superiora deth pònt siguec condicionada en s. XIX. Eth pònt ei un element istoric, bon exemple dera òbra civiu populara de sègles passats. Ei catalogat en Inventari deth Patrimòni Arquitectonic dera Generalitat de Catalonha damb eth num. IPA-37276)

Mos trobam en ua zòna deth riu includida ena Xarxa Natura 2000.

Ei tanben declarada Zòna Especiau de Conservacion pera Generalitat de Catalonha.

Es entorns deth pònt son un des pògui endrets a on eth bòsc de ribèra se manten mès o mens intacte e espés, en tot formar ua galeria vegetau que cree un ambient fòrça ombrèr en riu. Eth paisatge ací permet hèr-se ua idia de coma serie tot eth riu en condicions complètament naturaus.

Es bòsqui de ribèra an un papèr plan important laguens der ecosistèma fluviau; contribuïssen ara disminucion des efèctes des avengudes e ara estabilizacion des vòres des rius. Era vegetacion de ribèra exercís un efècte positiu sus era qualitat des aigües, jà qu'actue coma ua depuradora naturau. Ath delà, es bòsqui de ribèra an un papèr important coma corredors biologics, coma refugi de fauna e de melhora sus era qualitat deth paisatge.

En camin que prenem tot just quan trauessam eth riu, aquiu a on ei era barana de husta, auem a man un bon nombre des arbes tipics deth bòsc de ribèra. Entà reconeisher-les, podetz utilizar aguesta guida d'identificacion des arbes que trobaratz peth camin.




poiG202

Estacion de depuracion d'aigües residuaus

Enes entorns d'Aubèrt trobam era estacion depuradora d'aigües residuaus (abreujat com EDAR), semblanta ara que tanben auem vist en un costat deth Pònt d'Arròs. Es EDAR an per objècte era reduccion dera contaminacion presenta ena aigua residuau e eth retorn ath riu dera aigua enes condicions adeqüades entà qu'altère eth minimom possible es paramètres fisics, quimics e biologics deth riu.

Aguesta EDAR ei dessenhada entà processar enquia 30.000 litres d'aigua ath dia, e atier ua poblacion de 650 persones. Eth tractament dera aigua ei de tipe biologic. Açò vò díder qu'era aigua residuau se procèsse en uns reactors a on i viu un autentic ecosistèma de micròbis (bactèris, hongs, protozòus) que se neurissen dera lordèra dera aigua e la incorpòren as sues cellules. Atau, es microorganismes formen ua hanga que precipite ath hons deth reactor e separe era lordèra dera aigua. Aguest ei er aspècte dera hanga e der ecosistèma microbian que i viu, visti en microscòpi.

Çò que podem veir dera EDAR des d'ací son era caseta de contròl (a, ena fòto de dejós), es shetes de pas dera aigua residuau cap as reactors (b), e es compòrtes d'accès a cada un des dus reactors (c e d) que i a en aguesta EDAR.

Ena caseta, ath delà des esturments de contròl, i a un cedaç que filtre es particules mès gròsses. Dempús d'aguest filtratge era aigua passe tàs reactors, que son enterradi e an aguest aspècte:

Ua bomba injècte e hèr bombolhes d'aire enes reactors, entà provedir er oxigèn que les cau as micròbis e mantier era aigua e era hanga barrejadi. Es bombes s'arturen cada quate ores. Alavetz era hanga sedimente en hons deth reactor e era aigua depurada que quede dessús se pòt decantar e abocar en riu. Dempús torne a començar eth cicle.

Damb eth temps se forme cada còp mès hanga. Tres o quate viatges ar an cau vuedar de hanga es reactors, mès cau deishar-ne ua part. Aguest serà er inòcul a compdar deth quau er ecosistèma microbian tornarà a desvolopar-se. Bona part deth trabalh ena EDAR consistís en mantier es condicions adequades enes reactors entà qu'es micròbis visquen ben e poguen hèr eth sòn trabalh.

Entà saber mès de coma foncionen es EDAR e qué se hè damb es hangues que produsissen, clicatz ací.




poiG203

Pònt de Bèussa: escolhèra e depuradora de Vielha

Des deth pònt de Bèussa, guardant aigües enjós deth riu, podem veir er edifici dera estacion depuradora d'aigües residuaus (EDAR) de Vielha. Aguesta planta depuradora ei mès grana e hè mès tractaments qu'es qu'auem vist abans. Ei dessenhada tà processar enquia 4.5 milions de litres ath dia e tà atier ua poblacion de 10.000 persones. Hè un tractement de tipe biologic, damb eliminacion de nitrogèn e fosfòr. Ath delà, hè un tractament des hangues que produsís. Entà saber mès deth foncionament d'ua EDAR com aguesta, clicatz ací.

Era segona causa que vedem ei era escolhèra de grani blòcs de pèira. Aguestes escolhères se bastissen entà protegir es ribes deth riu pendent es aiguats, com eth qu'en 2013 se n'emportèc part des terrens que vedem dauant dera EDAR. Mès pòden auer quaqui inconvenients. Eth flux deth riu demore constret en un canau mès estret de çò qu'ei naturau. Açò e es parets lises dera escolhèra non afavorissen tà qu'era aigua pèrde velocitat, e de bèra manèra se n'empòrten eth problèma aigües enjós. Era aucupacion des marges deth riu compòrte uns risqui que cau gestionar d'ua manèra integrau e non sonque basada ena òbra idraulica. Entà saber mès sus era gestion de aiguats e inondacions, clicatz ací.




poiG204

Era centrau de Vielha e era derivacion d'aigua ena centrau de Benós

Des d'aguest punt podem veir en riu es installacions de derivacion d'aigua cap ara centrau idroelectrica de Benós, e der aute costat dera carretèra era centrau de Vielha.

Ei deth tipe de centrau fluent (non ei a pè de presa, senon que profite un corrent d'aigua) damb canoada forçada. Era aigua baishe a pression pera canoada e botge es turbines qu'accionen es generadors d'electricitat. Podem veir era cramba de carga, qu'ei un petit embassament per a on entre era aigua e da pression (a), era canoada forçada (b) e er edifici de turbines (c). Aguesta centrau a un saut de 191 mètres, un cabau d'enquia 14.000 litres per segon e 22 megavats de poténcia.

Era aigua ges dera centrau pes canaus de descarga (d, fòto inferiora). En aguesta zòna i a ua petita presa o compòrta (e) que subrelhèue eth nivèu dera aigua deth riu entà abocar-la ena entrada deth canau de derivacion (f) que la portarà entara centrau de Benós.

Entà veir eth sistèma de derivacions d'aigua dera Val d'Aran, clicatz ací.




poiG205

Passeg fluviau entre Vielha e Betren

Aguest passeg ei ath cant deth riu, en un lòc a on ei facil entrar-i tà cercar bestietes que viuen dejós des calhaus, es macroinvertebrats. Mès sigam prudenti e non entrem en riu s'eth corrent ei massa fòrt!. Es macroinvertebrats les trapam sustot ena part de dejós des calhaus. Lheuem-les damb compde e observem es bestiòles que corren o son agarrades ath dejós. E en acabar, tornem a deishar-les aquiu a on èren.

Es macroinvertebrats son petiti animalonhs sense esquelet, qu'ei çò que vò díder "invertebrats". An ua mesura que permet distinguir-les a simpla vista e per açò son "macro", en contraposicion as organismes "micro" que cau observar damb un microscòpi.

Era major part son formes juveniles d'insèctes, mès tanben n'i a bèri uns que non son d'insèctes. Es tres grops principaus de macroinvertebrats son es larves d'efemeroptèrs, plecoptèrs e tricoptèrs. Es adults son diboishadi dejós per aguest orden (de naut tà baish).

Es larves (o ninfes) pòden víuer un o dus ans, mès es adults sonque viuen pògui dies, ja que normaument non mingen arren e vòlen entà reprodusir-se. Es adults an tendéncia a volar riu enssús entara pòsta des ueus e atau compensar era deriva riu enjós qu'an patit es individus pendent eth procès d'emergéncia.

Es macroinvertebrats son plan diversificats, non sonque en espècies, senon tanben en tipe d'aliment que mingen. Açò implique que son plan importants en processament de materiaus laguens deth riu, e participen doncs activament enes fluxes de matèria e energia der ecosistèma. Son ua hònt fondamentau d'aliment entàs trueites deth riu. De hèt, es pescaires hèn es escars artificiaus imitant es macroinvertebrats.

Es macroinvertebrats tanben an ua valor bioindicadora plan importanta. Fòrça espècies non tolèren pertorbacions umanes, com ara es contaminants que malerosament se lancen tot soent enes rius. Encara qu'er abocament sigue puntuau, entara recuperacion dera comunitat de macroinvertebrats cau fòrça temps. Per açò era abséncia de bères espècies ei un indicador plan sensible des impactes sus eth riu. De hèt, s'utilizen indexs calculadi a compdar dera preséncia o abséncia de diuèrses espècies de macroinvertebrats entà establir era qualitat des aigües des rius.

Entà reconéisher es macroinvertebrats podetz consultar aguesta guida d'identificacion.




poiG206

Era Mòla e eth pònt de Betren

Es mòles d'aigua èren antiques indústries que ja profitauen era energia idraulica deth riu. Es pagesi portauen eth gran tà mòler e pagauen ua taxa. Bères ues èren propietat deth pòble, que les arrendaue ath molièr. Era Mòla de Betren siguec de propietat particulara, e ei tanben coneishuda damb es nòms des propietaris: era Mòla des de Sancho. Date deth sègle XIV, e siguec ua des mès importantes dera Val d'Aran. Es ans 1950 siguec ampliada e destinada a produsir energia electrica. Manten part deth canau d'entrada d'aigua (era paishèra) ena part deth darrèr. Peth dauant podem veir eth marc de gessuda, un gran arc d'uns dus mètres de lum. Se mos apropam ath marc, podem veir part dera maquinària que se consèrve, tot e qu'ei deteriorada. Era Mòla de Betren ei catalogada coma element deth patrimòni arquitectonic de Catalonha.

Ben apròp dera Mòla i é eth pònt sus era Garona, en un branca der antic Camin Reiau. Cònste notícia istorica deth 1788 (al qüestionari Zamora), mès segurament eth pònt originau date deth s. XII-XIII. Era part superiora deth pònt siguec condicionada en 1924, segontes era inscripcion qu'encara aué se pòt veir en un des extrems. Tanben ei catalogat coma element patrimoniau.




poiG207

Era plana fluviau d'Escunhau e Casarilh

Des d'ací auem vistes sus era plana fluviau que s'esten entre Escunhau e Casarilh. Podem veir encara es efèctes der aiguat de 2013.

Entà compréner mès ben çò que heren es aiguats, podem comparar es dues fòtos aerianes que i a dejós, preses abans (2012) e dempús (2014) der aiguat.

Entà saber mès sus d'auti grani aiguats qu'an passat ena Val d'Aran clicatz ací.




WPG200

Per arribar a l’inici de l’itinerari, prendre la primera sortida de la rotonda a la carretera N-230, en direcció a Arres, i desviar-se cap a l’esquerra just desprès dels edificis, seguint la indicació per anar cap a l’Airau de Servicis del Conselh d’Aran i aparcar a la zona del davant. El pont està 30 m més endavant (total 300 m)



WPG201

Tornar a la rotonda i prendre la carretera N-230 en direcció a Vielha, fins arribar a Aubèrt. Deixar la carretera per la dreta a l’entrada del poble, baixar per travessar el pont i aparcar just passat el pont (2.3 km). Caminar 200 m aigües avall del riu fins arribar a l’estació depuradora.



WPG202

Tornar a la N-230 i seguir en direcció a Vielha 2 km, fins arribar al Pont de Beussa i aparcar.



WPG203

Seguir per la N-230 en direcció a Vielha 750 m, i en aquest punt entrar en el lateral dret de la carretera.



WPG204

Continuar pel lateral fins arribar al monestir de Santa Maria de Mijaran (350 m). Aparcar i acostar-se al riu per visitar l’assut i captació de la central hidroelèctrica



WPG205

Tornar a la carretera N-230 incorporant-se per la rotonda. Travessar el pont, i seguir en la direcció que veníem per l’Avinguda deth Baile Calbetó Barra fins arribar a la següent rotonda (770 m)



WPG206

Girar la rotonda i deixar-la per la quarta sortida (a l’esquerra d’on veníem), i seguir per l’Avinguda de Castièro. Passar el pont del riu Nere i continuar en la mateixa direcció per l’avinguda deth Pas d’Arrò, fins arribar just abans de l’esplanada d’aparcament que queda a l’esquerra (425 m)



WPG207

Girar a l’esquerra i baixar pel carrer dera Querimònia fins passar el pont del riu Garona (200 m)



WPG208

Passar el pont i girar a la dreta per l’avinguda dera Garona fins al final, al costat del poliesportiu Palai de Gèu (365 m). Aparcar per fer un curt recorregut a peu pel passeig fluvial de la Garona que comença allà mateix, a la dreta (mirant aigües amunt) del riu.



WPG209

Retornar al cotxe, i pujar per l’avinguda deth Solan fins arribar a la sortida de Vielha, a la carretera C-28 (175 m).



WPG210

Prendre la carretera C-28 cap a l’esquerra fins a l’entrada de Betren, molt propera (185 m)



WPG211

Entrar a Betren i continuar en la direcció que veníem pel carrer Major fins a la Plaça dera Cal 330 m). Aparcar i baixar a peu (80 m) al riu, fins el pont i la Mòla de Betren



WPG212

En retornar al cotxe, continuar pel carrer major en la direcció que veníem fins a sortir a la rotonda que dóna accés de nou a la C-28 (125 m)



WPG213

Prendre la C-28 en direcció Escunhau. Passar la rotonda d’Escunhau i continuar fins a la propera rotonda, tot just passat Casarilh (2.1 km)



WPG214

Donar la volta a la rotonda, pràcticament 180º per agafar l’entrada a Casarilh pel carrer Major. Seguir pel carrer Major 265 m, fins arribar a la cruïlla amb en carrer de Sant Tomàs (265 m)



WPG215

Girar a la dreta per baixar el carrer de Sant Tomàs primer, i el de Sant Antòni desprès. Al final hi ha una pista curta que baixa fins el pont que hi ha al riu Garona. Final de l’itinerari (180 m)



WPG216

Final de l'itinerari