poiV01

La mòla del batan de Varradòs

Els batans són màquines hidràuliques per tractar els cànem que es conreava i manufacturava en aquesta zona del Varradòs. El processament del cànem consistia bàsicament en submergir-lo a l'aigua per provocar la putrefacció dels teixits, i a continuació esmicolar-lo per tal de separar les fibres que es filaven i es teixien. Després, els teixits es colpejaven per compactar-los. Els batans eren ginys moguts per la força de l'aigua que feien aquesta funció de colpejar els teixits de cànem. El corrent d'aigua movia la roda que accionava els malls que colpejaven el cànem. Tot i que en estat ruïnós, aquí es conserven diverses estructures (canals, murs de contenció, edifici) que formen part del patrimoni arqueològic i ens parlen dels aprofitaments tradicionals de l'aigua. El batan de Varradòs va estar en funcionament fins el segle XIX.




poiV02

Hònt deth Sofre

En aquest racó ombrívol i humit trobem la Hònt deth Sofre, consistent en dues canelles clavades a la roca viva. Per causa d'alguna afectació la font ha deixat de brollar

Les fonts són una manifestació de l’aigua que circula de manera subterrània. La composició química de l’aigua ve determinada pel tipus de roca amb que ha estat en contacte al subsòl, i de les sals que la roca allibera. Atenent a la seva composició química es pot fer una classificació de l’aigua de les fonts (per veure el sistema de classificació cliqueu aquí).

El nom de la font fa suposar que es tractava d'una font d'aigua sulfurosa, indicatiu de que en aquest cas l'aigua ha estat en contacte amb minerals que contenen sulfurs. Els dipòsits vermells indiquen també la presència de ferro. Ambdós elements són presents a les pissarres que contenen pirites i que abunden a aquesta zona.




poiV03

El desguàs d'un riu amagat

En aquest punt del riu trobem un canal d'obra per on desaigua la conducció que porta l'aigua des de la captació a la zona del Bòsc de Cuveishic fins a la central de Benós. El cabal que no es porta cap a la central és desaiguat per aquest canal, que pot experimentar pujades sobtades de nivell.

Aquest desguàs és una mena de finestra que ens permet guaitar a un veritable riu amagat, paral•lel a la Garona i alguns dels seus afluents, constituït pel sistema de conducció d'aigües per a l'aprofitament hidroelèctric. Per descobrir tota l'extensió d'aquest riu amagat cliqueu aquí.

La derivació d'aigua per l'explotació hidroelèctrica causa canvis en el règim natural de cabals dels rius, en aquest cas per aportacions irregulars d'aigua que poden ser importants en moments puntuals.




poiV04

El Barranc Nere

Des d'aquest punt podem gaudir d'un paisatge espectacular, on podem percebre la força dels elements modeladors en acció: el Barranc Nere. Es tracta d'un barranc amb pendent marcada, per on baixa amb força un rierol de muntanya amb cabal considerable durant el desglaç.

En general, la vall de Varradòs és molt encaixonada, i es caracteritza pels forts pendents que tanquen el riu a banda i banda. La vista des d'aquí mostra exemples dels factors relatius a la dinàmica de vessants que expliquen al formació d'aquest tipus de paisatges: el fort pendent, les aigües torrencials que excaven els barrancs, les esllavissades provocades per l'inestabilitat del terreny, les acumulacions de materials transportats, o l'efecte de fixació i retenció dels boscos i vegetació dels pendents. La ciència que estudia aquests processos és la geomorfologia.




poiV05

El Barranc de Salies

En aquest punt la pista travessa un barranc amb un pendent acusat que forma unes vistoses cascades en l'època del desglaç i de pluges. Les cascades i salts d'aigua donen idea del poder de l'aigua com a factor modelador del paisatge, i ens permeten copsar l'energia que porta l'aigua.

Però si mirem cap el fons del barranc, podem veure rastres del que passa durant l'hivern aquí. El barranc és també una canal per on baixen les allaus. Els efectes de les allaus (desforestació, esllavissada de materials i acumulació de troncs al fons del barranc) poden apreciar-se en la part del barranc per sota de la pista.

Per saber més coses de les allaus, i com es pot gestionar aquest risc natural, podeu visitar la web del Centre de Lauegi d'Aran.




poiV06

El Barratge de Varradòs

La construcció d'una petita resclosa en el Plan des Artiguetes ha creat una petita bassa on la velocitat del riu és més lenta, creant les condicions per a que arrelin plantes aquàtiques i donant lloc a un petit ecosistema aquàtic molt peculiar. És una zona amb una molt alta freqüentació per visitants que sovint es banyen. Un comportament molt respectuós amb el medi i la limitació dels banys són imprescindibles per tal de no malmetre l'ecosistema.

Per conèixer l'ecosistema per dintre, podeu veure aquest videoclip.




poiV07

Eth Saut deth Pish

Eth Saut deth Pish és una espectacular cascada de 35 m d'alçada i amb un cabal considerable. És un lloc emblemàtic de la Val d'Aran, que atreu milers de turistes durant l'estiu. Hi ha un mirador sobre els penya-segats que permet contemplar-lo des d'una posició privilegiada. A més l'entorn de boscos i prats d'alta muntanya té un alt valor estètic. A la tardor és possible sentir la brama dels cérvols.

Les cascades i salts d'aigua donen idea del poder de l'aigua com a factor modelador del paisatge. Permeten sentir una sensació física de l'energia que porta l'aigua, i que s'allibera en aquestes impressionants cascades.




poiV08

Hònt dera Pila

Travessant el corriol pel que anem caminant, en aquest punt trobem una surgència d'aigua al terra, la Hònt dera Pila. Quan l'aigua entra en contacte amb l'aire, l'oxidació i precipitació del ferro que porta dissolt dóna lloc a una pàtina de color vermell molt vistós, dipositada sobre les pedres i la vegetació al llarg del canal per sota de la surgència.

Les fonts són una manifestació de l’aigua que circula de manera subterrània. La composició química de l’aigua ve determinada pel tipus de roca amb que ha estat en contacte al subsòl, i de les sals que la roca allibera. Atenent a la seva composició química es pot fer una classificació de l’aigua de les fonts (per veure el sistema de classificació cliqueu aquí).

En el cas d'aquesta font, es tracta d'una aigua de mineralització feble: té uns 150 mil·ligrams de sals dissoltes per litre. Això indica que el temps de contacte de l'aigua amb la roca ha estat curt.

En els diagrames de classificació de la química de l’aigua, la Hònt dera Pila queda en la següent posició:

L'aigua és per tant de tipus bicarbonatada-sulfatada càlcica. Els dipòsits de ferro indiquen que és també un aigua ferruginosa. La presència de sulfat i ferro es deguda a que aquí abunden les pissarres que contenen pirita, un mineral compost de sulfur de ferro.

Aquestes fonts vermelles són importants pel trencalòs, una espècie de voltor protegida en perill d'extinció. El trencalòs és de color blanc, però acostuma a banyar-se en els òxids de ferro amb finalitats cosmètiques o medicinals, prenent així una coloració ataronjada. Podeu veure un trencalòs prenent banys ferruginosos en aquest enllaç.

Un possible efecte del canvi climàtic és que les fonts ferruginoses s'assequin, fent minvar un recurs ja escàs i important per l'ecologia del trencalòs.




poiV09

Estany Nere de Uèrri

L'estany Nere de Uèrri es troba encaixonat al fons d'un circ glacial amb vessants pendents. És un estany de mida mitjana, d'aigües àcides i molt transparents. Part de la seva conca sobre roques àcides amb alt contingut de metalls. Degut a la seva acidesa no hi viuen les plantes aquàtiques. En canvi es troben tapissos de microorganismes molt peculiars sobre els seus sediments. La sortida de l'estany és un llindar rocallós que emmarca una vista molt estètica sobre el massís de l'Aneto.

Per conèixer les característiques físico-químiques importants per l'ecologia de l'estany, cliqueu aquí.

Per a fer una passejada subaquàtica per dintre de l'estany, podeu veure aquest videoclip.




poiV10

Les carenes que delimiten la Val d'Aran

Des d'aquest punt divisem un horitzó de carenes i cims que marquen els límits, o fins i tot estan més enllà, de la Val d'Aran.

Per identificar els cims per la banda d'Aragó, mira a sota la imatge interactiva 1.

Per identificar els cims per la banda de França, mira a sota la imatge interactiva 2.




poiV11

Avaloracion mieja 5 (1 vòta)

Estany de Pica Palomèra

La característica principal de l'estany de Pica Palomèra és la seva acidesa extrema, causada per la dissolució de les pirites que abunden a les roques. Aquesta forta acidesa impedeix que a l'estany hi visquin els vertebrats (peixos i amfibis) i arrelin les plantes aquàtiques.

A la vora de l'estany de Pica Palomèra es troben les mines de Liat, que afectaven directament l'estany, on fins i tot hi havia un rentador de mineral. Per això als sediments més moderns hi ha una forta contaminació amb Zn, Hg, Pb i Cd que s'ha sumat als ja de per sí alts nivells naturals causats per l'erosió de les roques.

La litologia de la seva conca origina un paisatge molt singular, pel color negre de la roca que contrasta amb els vermells dels òxids de ferro que es formen, per les formes erosives arrodonides del terreny, pel tipus de plantes que creixen en els sòls àcids, diferents de les més habituals en zones de litologies més comuns, i per la mateixa coloració de l'aigua i els sediments litorals deguda a la química àcida i l'abundància de metalls.

Per conèixer les característiques físico-químiques importants per l'ecologia de l'estany, cliqueu aquí.

Per fer una passejada subaquàtica per dintre de l'estany, podeu veure aquest videoclip.




wpV01

Prendre la primera sortida de la rotonda a la carretera N-230 i agafar el trencall a la dreta cap a Arròs, però sense acabar d’agafar la carretera, sino la pista asfaltada que ens queda al davant i a l’esquerra de la carretera d’Arròs (90 m).



wpV02

Seguir la pista fins a l’aparcament del Barratge de Varradòs (10 km). En alguns trams l’asfalt de la pista està malmès. La pista és estreta i té algunes corbes molt tancades, cal conduir amb molta precaució.



wpV03

Deixar el cotxe a l’aparcament i continuar a peu pel camí que queda a l’esquerra de la pista que continua sense asfaltar, per arribar al barratge de Varradòs (260 m, desnivell 16 m)



wpV04

Des del Barratge, travessar el prat cap el refugi forestal que hi ha més amunt, davant del mirador del Saut deth Pish (170 m, desnivell 25 m)



wpV05

Prendre el caminet que comença just darrere del refugi. És un corriol estret i empinat, que puja fent ziga-zaga. Pujar fins adalt de la llom per canviar aviat de vessant i començar un flanqueig amb pujada progressiva fins a arribar a un punt on el camí es bifurca. (732 m, desnivell 181 m)



wpV06

Prendre el trencall cap amunt del camí. Aquí el camí es fa perdedor. En aquest vessant hi ha molta vegetació i el terreny és molt pendent. A més, la cobertura del satel•lit GPS acostuma a ser limitada. Cal fixar-se bé! Arribar fins a una soca d’arbre que amaga el camí: el camí puja molt dret just al darrere de la soca cap a la dreta (200 m, desnivell 35 m).



wpV07a

Passar pel darrere de la soca (foto) cap amunt. Continuar el corriol fins arribar a una bifurcació (25 m, desnivell 15 m). En el ramal que puja cap a la dreta hi ha un tronc caigut atravessat. És el camí que cal seguir, salvant l’obstacle del tronc.



wpV07

Passar pel ramal que puja cap a la dreta, on hi ha el tronc caigut (foto). Seguir el sender, que a partir d’aquí es troba més fàcilment. Ens anem acostant progressivament al riu que tenim a l’esquerra, fins embocar la sortida del barranc de Siesso (1.45 km, desnivell 202 m).



wpV08

Remuntar el barranc de Siesso seguint el curs del riu per la banda dreta. El camí és poc marcat i a trams inexistent. Aprop de la part superior del barranc creuar el riu i desviar-se cap a l’esquerra per situar-se a la zona plana per sobre de les Pales de Siesso (0.8 km, desnivell 229 m)



wpV09

Continuar en direcció NW (la nostra esquerra), camp a través, per la zona dels Estanhons de Baish, entre la carena que marquen les Pales de Siesso i la serra dels Armèros. La distància total és de 1.65 km. Primer hem de remuntar 150 m de desnivell fins un punt elevat on divisem l’estany Nere de Uèrri, i després tornar a perdre alçada per baixar cap a l’estany (-140 m).



wpV10

Des de la vora de l’estany, remuntar camp a través en direcció E, cap a la Serra des Armeros. Guanyar 190 m de desnivell, fins arribar a un ample coll d’es d’on veiem l’estany de Pica Palomèra. Baixar a l’estany (-150 m). Distància 1.6 km.



wpV11

Voltar l’estany fins a l’extrem oposat al que hem arribat, per buscar un sender que s’allunya de l’estany en direcció E. Al cap de 500 m girar a la dreta, per buscar la collada (Coret dera Ansa dera Caudèra) que queda a la dreta (est) de la Serra des Armèros (1 km, 73 m de desnivell)



wpV12

Des del Coret davallar fins al barranc de Siesso per retrobar el punt per on haviem pujat (1 km, desnivell -125 m). A partir d’aquí, fer el camí de tornada pel mateix recorregut per on hem pujat (3.6 km i -704 m per arribar fins l’aparcament)